L’element carboni pot existir en forma gasosa com el diòxid de carboni o en estadi sòlid quan el carboni es combina amb altres elements com ara carbonats, que estan presents a la majoria de tipus de roques que constitueixen l’escorça terrestre. El procés de combustió transforma el carboni d’estadi sòlid o líquid en diòxid de carboni que és considerat com un gas hivernacle ja que es congrega a l’atmosfera superior. El procés pel qual el carboni ha passat per diverses formes s’anomena ‘cicle del carboni’ i aquest cicle ha estat implicat en molts canvis del clima de la terra al llarg dels temps geològics.
El cicle del carboni |
| |

|
El diòxid de carboni és absorbit per les plantes i els arbres i utilitzat en el procés de la fotosíntesi, que té com a resultat la producció de l’oxigen que els animals i els humans necessiten per respirar. El diòxid de carboni també és absorbit pels oceans on s’utilitza pel fitoplàncton, l’organisme del principi de la cadena alimentària oceànica, per tal de formar els seus esquelets.
Si s’absorbeix més diòxid de carboni del que s’emet, aleshores el nivell de diòxid de carboni a l’atmosfera descendirà i això s’ha associat a l’inici dels anteriors períodes glacials en els quals han disminuït les temperatures globals. Els actuals casquets glacials de Groenlàndia i de l’Antàrtida i els glacials alpins són restes dels últims períodes glacials. En canvi, si s’emet més diòxid de carboni del que s’absorbeix, llavors la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera augmentarà i hi ha una clara evidència al llarg del temps geològic que això ha tingut per resultat períodes d’escalfament global.
El gràfic de sota mostra l’augment dels nivells de diòxid de carboni al llarg dels últims 1000 anys.
Nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera, mesurats en parts per milió al llarg de mil anys |
| |

|