La crema de combustibles fòssils provoca emissions ambientals però també formes útils d’energia. Alguns d’aquests gasos contaminants, dels quals el diòxid de carboni és el més prolífic, es concentren a l’atmosfera superior. Aquests gasos s’anomenen ‘gasos d’efecte hivernacle’ perquè encara que permeten que la llum del sol penetri l’atmosfera terrestre, reflecteixen part de l’energia retransmesa cap a la Terra induint així a l’escalfament global.

Aquests canvis de la temperatura sempre són irregulars de manera que alguns països experimenten majors canvis que altres. Quan hi havia menys població, les persones podien migrar per tal de reduir la influència del canvi de temperatures. No obstant, això ja no és possible perquè la població terrestre ha crescut enormement des de l’últim període glacial fa deu mil anys. Els canvis de temperatura indueixen canvis en els patrons de precipitacions, i aquests, al seu torn, tenen un impacte sobre la vegetació i la vida animal. Mentre que al passat el procés de canvi era gradual i, per tant, els ecosistemes tenien temps per adaptar-se, ara la quantitat creixent de contaminació relacionada amb l’actual ús d’energia provoca canvis més ràpids.

Les observacions de les temperatures globals que daten dels últims cent anys o més indiquen que l’augment d’1º C de la temperatura global es pot associar a un increment de les concentracions de diòxid de carboni a l’atmosfera. La diferència amb augments anteriors de concentracions de diòxid de carboni és que aquests canvis són induïts per la humanitat i a un ritme més ràpid que en períodes previs de canvi climàtic.

A la primera Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992, es va reconèixer aquest impacte de l’home i els participants van acordar de signar el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic.

“L’objectiu primordial d’aquesta convenció és l’estabilització de les concentracions de gas hivernacle a l’atmosfera a un nivell que pugui prevenir una interferència antropogènica perillosa amb el sistema climàtic. Aquest nivell s’hauria d’aconseguir dins d’un període de temps suficient per permetre que els ecosistemes s’adaptin de manera natural al canvi climàtic, per assegurar que la producció d’aliments no està amenaçada i per permetre que el desenvolupament econòmic avanci de manera sostenible.”

Posteriorment, en un míting de les parts el 1997 a Kioto, es va acordar començar la tasca de la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La UE i els seus estats membre ja han pres mesures per complir els seus compromisos amb el protocol de Kioto per tal de reduir les emissions de gas hivernacle un 8% el 2012. Actualment, només 2 estats membres tenen possibilitats d’assolir aquest objectiu.

La UE ha establert ara un límit més elevat a l’augment global de la temperatura de 2º C per sobre del nivell preindustrial per tal de prevenir canvis irreversibles al clima com el desglaç dels casquets glacials o el pergelisòl, és a dir, el subsòl glaçat.

Ja s’ha provocat un augment de 0,7 – 0,9º C com mostra el gràfic inferior. Convé que tothom prengui mesures immediates si no es vol incomplir aquest límit.

La UE ha establert l’objectiu de reduir un 20% (o 30% si s’arriba a un nou acord posterior al de Kioto) amb limitacions addicionals de fins al 60% o més l’any 2050.

Variació de la temperatura (º C) des de 1860 (línia de partida preindustrial)

Economia d’un ús sostenible de l’energia

Més informació